OBJECTIUS

1. Aprofundir en el disseny d’unitats i/o seqüències didàctiques en l’àmbit de l’educació musical obligatòria a l’etapa de l’ESO.
2. Adaptar les propostes didàctiques a les necessitats de l’aula en funció del concepte tractament de la diversitat.
3. Comprendre i reflexionar sobre les implicacions didàctiques, en quant al procés, resultat, i qualitat de l’aprenentatge, que suposa triar una determinada metodologia d’instrucció a l’aula.
4. Dissenyar i aplicar activitats específiques en situació de role playing al voltant de l’aprenentatge significatiu en els àmbits de la percepció i l’expressió musical.
5. Reflexionar i comprendre la necessitat de fer ús dels processos metacognitius a l’hora de la impartició, tot en funció d’un plantejament investigació-acció-reflexió que afavoreixi la millora de la pràctica docent.
6. Analitzar el perfil competencial docent que s’ajusti a les demandes de la tipologia d’ensenyament musical i de l’alumnat que l’ha de rebre.
7. Conèixer, diferenciar i aplicar a les pràctiques d’aula els conceptes d’estratègia didàctica (aprenentatge de continguts musicals) i estratègia psicopedagògica (motivació i dinàmica de classe), tot essent conscients de la seva necessària interrelació.
8. Participar activa, propositiva i críticament en el desenvolupament de l’activitat lectiva.

CONTINGUTS

1. Les competències docents: disciplinar, heurística, de grup i vicària.
2. Teories de la motivació i l’aprenentatge. Motivació i adolescència. Motivació musical a l’ESO.
3. La formació de conceptes musicals.
4. Les estratègies psicopedagògiques.
5. Les estratègies didàctiques.
6. Recursos musicals didàctics a l’abast. Les TICs a l’aula.
7. Les didàctiques específiques: percepció, expressió, creativitat i contextos musicals.
8. Disseny i aplicació en situació de rol, d’una seqüència didàctica que incorpori els continguts i les metodologies treballades.

METODOLOGIA
Principi didàctic principal: sempre que sigui possible, es vincularan les bases teòriques i els coneixements epistemològics de la didàctica amb la seva inserció i aplicabilitat a l’aula, a fi i efecte que els estudiants vegin la funcionalitat i la potencialitat dels coneixements assolits. L’objectiu didàctic és doble: que els estudiants es dotin, construeixin uns coneixements amplis i sòlids sobre la didàctica generalista i, al temps, trobin sentit i funcionalitat potencial a l’hora de ser aplicats a l’aula amb alumnes reals.
1-ENSENYAMENT-APRENENTATGE (E-A) PER RECEPCIÓ ACTIVA
Aquest mètode es basa en l’aportació per part del professor i dels estudiants, dels continguts i materials subjectes a aprenentatge en relació a la didàctica de la música. Es tracta de descriure i analitzar les dimensions epistemològiques de la didàctica, concretament el cinc àmbits que la condicionen: l’alumne, el professor, els continguts, els objectius i el mètode didàctic. L’estudi d’aquestes dimensions i la seva interrelació conformarà un primer mètode de treball de l’assignatura que crearà les condicions i els coneixements previs per comprendre i aplicar la praxi didàctica.
2. E-A PER DESCOBRIMENT MEDIAT (DEMOSTRACIÓ-REFLEXIÓ)
El professor aplicarà en la classe situacions de treball de determinats continguts a mode d’exemplificació, tal com ho faria a una classe de secundària, tot definint la situació contextual i psicopedagògica del grup diana. L’aplicació d’una metodologia per descobriment mediat es considera efectiva en quant a la qualitat d’aprenentatge significatiu que aporta i també perquè tendeix a centrar-se en l’activitat propositiva de l’alumne. Els estudiants, per tant, assoliran el doble rol d’alumnes actius i d’estudiants reflexius i crítics (acció-reflexió). Val a dir que durant tot aquest procés metodològic, el professor reflexionarà, descriurà i justificarà didàcticament totes les decisions que pren durant el desenvolupament de les activitats (metacognició).
3. E-A EN SITUACIÓ DE ROLE-PLAYING
Aquest mètode servirà per atansar-se el més possible a una situació de realitat didàctica a secundària. Els estudiants, per tant, hauran de dissenyar i aplicar diverses seqüències d’activitats assumint el rol de professors de música de secundària en una situació virtual en la qual els companys estudiants faran d’alumnes (amb un perfil psicopedagògic i contextual predefinit) d’ESO.
En tot cas, aquest darrer mètode serà més emprat en la segona part de l’assignatura, Didàctica II, que en la primera, en la qual, sense descartar aquesta metodologia, s’incidirà més en les dimensions generals de caire més epistemològic.
4. E-A EN SITUACIÓ DE TREBALL COOPERATIU
El treball cooperatiu és una opció metodològica innovadora que trenca el binomi direcional professor/alumne i responsabilitza el propi grup dels processos d’aprendre i ensenyar interpares (grup d’iguals). La tasca del professor consisteix en guiar i marcar pautes generals en quan a la tasca a realitzar. L’objectiu és donar la màxima autonomia al grup per a què decideixi les subtasques i acordi el procediment de treball. Funciona com un sistema interdepenent: què aprenc i com ho ensenyo (ho aporto) al grup. Què han après els altres i com m’ho han ensenyat. Què hem après tots plegats, quin és el resultat final, què hem fet i com.
AVALUACIÓ
La didàctica, com a ciència pràctica de l’educació, assoleix el seu sentit més profund quan el procés d’ensenyament i aprenentatge dels seus continguts: postulats teòrics, tecnologia didàctica i estratègies psicopedagògiques; es duen a terme en un marc d’experimentació real i viscuda.
És primordial, doncs, atesa la dimensió pràctica, l’assistència continuada a les sessions per dur a terme l’avaluació.
AVALUACIÓ INICIAL: no porta associada cap qualificació percentual, encara que els seus resultats es tornaran significatius per determinar la línia base sobre el qual es construiran els aprenentatges de l’assignatura.
Exploració de les expectatives i detecció de les demandes que plategin els estudiants al voltant de la Didàctica I.
Exploració dels coneixements previs dels estudiants en quant a l’assoliment dels objectius generals de la Didàctica de la Música en Règim General I.
REGISTRES D’AVALUACIÓ CONTINUADA I PERCENTATGE DE LA NOTA FINAL:
1-PARTICIPACIÓ A LA DINÀMICA DE LA CLASSE: 20%
2-REALITZACIÓ DE TASQUES: examen escrit i disseny i aplicació en situació de rol d’una seqüència didàctica: 60%
Cada estudiant dissenyarà i aplicarà a classe en situació virtual, una seqüència didàctica en un format de grup classe a l’ESO. El disseny ha d’incloure:
- Nivell escolar al que va dirigit (1r o 2n cicle, ràtio 25 alumnes)
- Nivell de coneixements previs dels alumnes (estàndard)
- Objectius i continguts (conceptes, procediments i actituds)
- Activitats d’E-A en els quatre àmbits de coneixement musical: percepció, expressió (vocal, instrumental, rítmica/moviment), llenguatge musical i musicologia.
- Connexions musicals, ja sigui per analogia o contrast
- Ús de l’instrument del professor. Exemplificacions.
- Aplicació de les TICs
- Ús de recursos àudio-visuals
- Pautes pel tractament de la diversitat, per dalt i per baix.
- Explicitació de les estratègies didàctiques i psicopedagògiques.
- Criteris i instruments d’avaluació.
El disseny de la unitat completa serà lliurada amb antelació al dia que l’estudiant faci la pràctica. Tanmateix, es lliurarà un esquema bàsic de la unitat als companys.
3-GRAU D’IMPLICACIÓ I COMPETÈNCIA EN EL PROCÉS D’E-A: 20%

MATERIALS
Es posa a l’abast dels estudiants un dossier amb documents i lectures de treball sobre la matèria.
BIBLIOGRAFIA
DIDÀCTICA DE LA MÚSICA
Aguilar, M.C. (2002) Aprender a escuchar música. Madrid. A. Machado Libros.
Alsina, P. (1997) El àrea de educación musical. Barcelona. Graó.
AA.VV. Revista Eufonía, didàctica de la música. Barcelona.Graó.
Blacking, J. (1994) Fins a quin punt l’home és músic? Barcelona. Eumo.
Currículum ESO. Àrea de Música. Departament d’Ensenyament.
Díaz. M. y Giráldez, (cord.) (2007) Aportaciones teóricas y metodológicas a la educación musical. Barcelona. Graó.
Frega, A. (1996) Música para maestros. Barcelona. Graó.
García, A (1990) Didàctica de la expresión plástica y musical. Madrid. Real Musical.
Glover, J. (2004) Niños compositores. Barcelona. Graó.
Hargreaves, D.(1998) Música y desarrollo psicológico. Barcelona. Graó.
Hodier, A (1988) Como conocer las formas de la música. Madrid. Edaf.
Jurado, J. y Rifón, A. (2005) Música. Programación didactica. Madrid. MAD.
Lacárcel. J. (1995) Psicología de la música y la educación musical. Madrid. Visor.
Maideu, J. (1997) Música, societat i educació. Barcelona. Amalgama.
Palacios, F. (2002) Escuchar. Las Palmas de Gran Canaria. Fundación Orquesta Filarmònica de Gran Canaria.
Panero, N. i Aimeri, A (2001) Música. De la acción tradicional a la acción innovadora. Rosario-Santa Fe-Argentina. Homo Sapiens.
Pascual, P. (2002) Didàctica de la música. Madrid. Printice Hall.
Pujol, M.A. (1995) L’avaluació de l’àrea de música. Barcelona. Eumo.
Sanjosé, V. (2003) Didàctica de la expresión musical para maestros. Valencia. Piles.
Swanwick, K. (1991) Música, pensamiento i educación. Madrid. Morata.
Tafuri, J. (2006) ¿Se nace musical? Barcelona. Graó.
Vilar, J.M. (1994) Recursos per aprendre a escoltar la música. Barcelona. Rosa Sensat.
DIDÀCTICA GENERAL
Airasian, P. y Gullickson, A. (1998) Herramientas de autoevaluación del profesorado. Bilbao. Mensajero.
Albadalejo, M. (2007) La comunicació més enllà del es paraules. Barcelona. Graó.
Alonso Tapia, J. (1998) Motivación y aprendizaje en el aula. Santillana. Madrid.
Bain, K. (2005) El que fan els millors professors d’universitat. València. Universitat de València.
Bernardo Carrasco, J.(2004) Estrategias de aprendizaje. Madrid. Rialp.
Boggino, N. y Rosekrans, K. (2007) Investigación-acción: reflexión crítica sobre la pràctica educativa. Sevilla. Homo sapiens ediciones.
Burón, J. (1994) Motivación y aprendizaje. Bilbao. Mensajero.
Burón, J. (1996) Enseñar a aprender. Introducción a la metacognición. Bilbao. Mensajero.
Cano, E. (2005) Com millorar les competències docents. Barcelona. Graó.
Castellà, J. y col. (2007) Entendre’s a classe. Les estratègies comunicatives dels docents ben valorats. Barcelona. Graó.
Coronas, R. y Cucala, E. (1996) Psicología evolutiva y de la educación. Barcelona. EUB.
Gros, B. y Romañá B: (2004) Ser profesor. Barcelona. ICE-UB
Hernández, F y Sancho, J. (1996) Para enseñar no basta con saber la asignatura. Paidós. Barcelona.
Lahoz, J. (1999) La diversidad en la educación secundaria. Madrid. Ediciones internacionales universitarias.
Manen, M. (1998) El tacto en la enseñanza. Barcelona. Paidós Educador.
Martí, E. Y Onrubia, J. (Corrd.) (1997) Psicología del desarrollo. Barcelona. ICE-UB.
Medina, A. y Salvador, F. Coord. (2005) Didàctica General. Madrid. Pearson. Prentice Hall.
Merieu, P. (2002) Aprender sí. Pero ¿cómo? Barcelona. Octaedro.
Moreneo, C. (Coord) (1997) Estrategias de enseñanza y aprendizaje. Barcelona. Graó.
Myers, D. (2004) Exploraciones de la Psicología social. Madrid. McGraw-Hill
Perrenoud, P (2007) Diez nuevas competencias para ensenyar. Barcelona. Graó.
Pozo, J. I. (1994) Teorías cognitivas de aprendizaje. Madrid. Morata.
Rabasa, B. (2007) El profesor quemado. El síndrome burnout. Valencia. RiE
Rubio, J, i Puigpelat, F. (2000) Com parlar bé en públic. Barcelona. Pòrtic.
Sanz, G. (2005) Comunicació efectiva a l’aula. Barcelona. Graó.
Savater, F. (1997) El valor de educar. Barcelona. Ariel.
Serrat, A. (2005) PNL para docentes. Barcelona. Graó.
Zabala, A. (2003) La pràctica educativa. Cómo enseñar. Barcelona. Graó.
Zabala, A. y Arnau, L. (2007) Cómo aprender y ensenyar las competencias. Barcelona. Graó.